Aquests canvis legislatius van fer possible reformar el model tradicional dels serveis d'urgències extrahospitalàries i dotar la població de la Comunitat Valenciana d'uns serveis especialitzats en l'atenció a les urgències i les emergències mitjançant el desenvolupament de les unitats de Suport Vital Avançat la denominació de les quals en la Comunitat Valenciana és “Servei d'Ajuda Mèdica Urgent” (SAMU) i la implantació dels Centres d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU).
L'any 2000, el desenvolupament assolit dels nous serveis, amb tres CICU d'àmbit provincial i 31 unitats SAMU i la falta de definició de les funcions, van fer necessària la seua regulació mitjançant l'Ordre 11 de juliol de 2000, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es regulen els Centres d'Informació i Coordinació d'Urgències i el Servei d'Ajuda Mèdica Urgent. Al seu torn el Decret 149/2002, de 10 de setembre, del Govern Valencià, va crear les categories de metge, ATS/DUE, conductor-portalliteres del SAMU i locutor dels CICU, constituint el corresponent desenvolupament organitzatiu en matèria de mitjans personals dels serveis d'urgències extrahospitalàries en la Comunitat Valenciana.
En 2003 inicien el seu funcionament en la Comunitat Valenciana les primeres unitats de Suport Vital Bàsic (SVB), introduïdes en el Reial decret 619/1998, de 17 d'abril art.1-a) que estableix les característiques tècniques, l'equipament sanitari i la dotació de personal dels vehicles de transport sanitari per carretera.
El Decret 70/2013, de 7 de juny, del Consell, ordena diverses categories de personal estatutari de l'Agència Valenciana de Salut i crea la categoria estatutària de “Tècnic d'Emergències Sanitàries”, que substituirà la categoria de conductor-portalliteres SAMU.
El Reial decret 22/2014, de 17 de gener, modifica el Reial decret 836/2012, de 25 de maig, pel qual s'estableixen les característiques tècniques, l'equipament sanitari i la dotació de personal dels vehicles de transport sanitari per carretera. En aquest es classifiquen els diferents tipus d'ambulàncies, entre aquestes les ambulàncies destinades a prestar suport vital bàsic i suport vital avançat i la dotació de personal de cadascuna d’aquestes.
La Llei 9/2002, de 12 de desembre, de la Generalitat, estableix les bases i el model del sistema de protecció civil i gestió d'emergències en la Comunitat Valenciana.
La Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció civil i gestió d'emergències i el Decret 119/2013, de 13 de setembre del Consell pel qual s'aprova el Pla territorial d'emergència de la Comunitat Valenciana, tipifica els plans de protecció civil i estableix, entre altres, l'estructura de coordinació, les comunicacions, la recepció i gestió de les trucades d'emergència dels ciutadans a través del “1·1·2 Comunitat Valenciana”, així com el sistema de comandament i el control comú dels diferents òrgans i entitats que actuen en resposta a l'emergència, en els quals participen els mitjans i recursos d'atenció a les urgències i les emergències de la conselleria amb competències en sanitat.
En 2013 els CICU, dependents orgànicament i funcionalment de la Conselleria de Sanitat, s'integren operativament en el “1·1·2 Comunitat Valenciana”, de tal manera que les crides de la població rebudes en els CICU provincials es dirigeixen i centralitzen en el “Servei 1·1·2” i s'unifica la classificació de la demanda sanitària mitjançant protocols operatius a nivell autonòmic.
El Decret 108/2021 de 6 d'agost, del Consell sobre l'estructura i organització del Servei d'Emergències Sanitàries, unifica les estructures de caràcter provincial, tant en l'àmbit administratiu, com de coordinació sanitària a nivell autonòmic.