Carrusel GVA Home

Separador


Com identificar una emergència sanitària?

Ens trobem davant una emergència sanitària quan la vida d'una persona pot estar en perill. En aquests casos cal telefonar sempre al 112.

En comunicar amb el 112...

  1. Què ha ocorregut?
  2. Quantes persones estan afectades?
  3. On ha succeït?
  4. Seguir les instruccions dels professionals.

Què fer en cas de una emergència sanitària?

1 Protegir

Protegeix vosté mateix, eviti nous accidents o víctimes, protegeixi la víctima.

2 Alertar

Alerti als Serveis d'Emergència mitjançant el telèfon 112.

3 Socórrer

Dins del seus coneixements, apliqui tècniques de primers auxilis i deixeu-vos guiar pels professionals que atendran la seva trucada.

imatge persona cridant al 112

Consells

Previndre Ofegaments

 

ESTE ESTIU GAUDIX SENSE RISCOS. NO HI HA BANY SEGUR SENSE VIGILÀNCIA, TAMPOC SENSE COMPANYIA.

L'ofegament és la segona causa de mort accidental en xiquets i xiquetes. Sol ocórrer en piscines privades i durant la sobretaula. El col·lectiu amb més risc de patir un accident aquàtic és el de menors de 4 anys. 40 segons són suficients perquè es produïsca un ofegament.

Durant l'adolescència s'inicien conductes de risc amb jocs extrems i imprudències com practicar apnea, salts en altura o banyar-se en llocs no vigilats de rius, pantans i zones rocoses.

La millor prevenció és la vigilància dins i fora de l'aigua. Fins i tot en piscines amb socorrista.

En la població adulta la majoria d'ofegaments es produïxen pel bany en solitari en la mar, davant un incident és més difícil que algú puga socórrer-te. A més, un simple mareig és suficient per a ofegar-se en tan sols 40 centímetres de profunditat.

La millor prevenció és la companyia. Evita banyar-te tot sol.

 

CONSELLS PER A PREVINDRE ELS OFEGAMENTS

  • Evita el bany en solitari, si t'ocorre un incident algú podrà auxiliar-te i telefonar al 112.
  • Complix sempre les normes de seguretat.
  • Els xiquets i les xiquetes han de banyar-se sempre sota la supervisió d'una persona adulta.
  • La distància de seguretat per a previndre un ofegament en menors és inferior a un metre, per la qual cosa el més segur és acompanyar-los en el bany.
  • És fonamental que sàpies nadar i si no usa jupetí homologat, en lloc de maneguets o flotadors.
  • No jugues a aguantar la respiració davall de l'aigua.
  • No saltes des de roques o altres altures.
  • Acudix a la platja o piscina en horari amb socorrista.
  • Si no et trobes bé, evita banyar-te.
  • Assegura't de la profunditat del lloc del bany.
  • Per a evitar els canvis de temperatura bruscos, entra en l'aigua a poc a poc i banya't abans.
  • No et banyes immediatament havent dinat i evita els menjars copiosos, l'alcohol o fàrmacs que et facen venir son o limiten els teus reflexos.
  • Beu sovint aigua si fa molta calor.
  • Evita l'exposició prolongada al sol.
  • Banyar-se de nit és molt perillós: si t'ocorreguera alguna cosa, ningú podria veure't.
  • No sobreestimes la teua condició física, ni la teua capacitat per a nadar.

 

PISCINES

 

  • Consciència als teus fills o filles perquè no córreguen per la vora de la piscina, ni es tiren de cap.
  • Explica'ls que no manipulen les reixetes i que no bussegen prop dels desguassos.
  • Ensenya-li a reconéixer el perill i a avisar a un adult.
  • Si tens piscina privada, instal·la una tanca amb tancament de seguretat i amb la suficient altura perquè no puguen saltar-la. A més, retira de la piscina els joguets i elements que resulten cridaners per als xiquets i xiquetes quan no els usen.
     

PLATGES

 

  • Respecta les indicacions dels socorristes i el significat de les banderes. Els xiquets i les xiquetes també han de reconéixer-les.
  • Si tens dificultat per a eixir de l'aigua, nada d'esquena, movent solament les cames fins a acostar-te a la riba.
  • Mira els corrents abans d'entrar a la platja i allunya't d'elles.
  • Si veus que no pots arribar a la riba per un corrent, gens paral·lel a la platja fins que la sobrepasses.
  • Acostuma't a no usar matalassets, poden ser arrossegades pel vent o els corrents.

 

COM ACTUAR DAVANT UNA SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA

Si veus que algú està en perill, alerta al socorrista i/o avisa'ns telefonant al 112. Encara que no tingues cobertura o saldo, el teu telèfon et permet fer eixa trucada.

En la Comunitat Valenciana la teua crida la rep un teleoperador/a del 112CV i ens transferix l'avís al Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (*CICU).

Res més rebre el teu alerta es mobilitza el recurs sanitari més apropiat per a la intervenció.

Et demanarem que el telèfon des del qual ens crides es quede lliure, perquè és possible que et tornem a cridar a preguntar-te més dades necessàries, però l'AJUDA JA ESTÀ EN CAMÍ.

Necessitarem que ens digues ON ESTÀS i si hi ha algú més en el lloc demana que vaja a rebre l'ambulància a un PUNT DE TROBADA (en el portal de la finca, en l'entrada d'una piscina, en un punt localitzable de la platja…), així la nostra intervenció serà més ràpida.

Necessitarem també saber si la persona RESPIRA O NO RESPIRA (o respira amb dificultat). Si no respira, et donarem INDICACIONS de com fer el massatge cardíac o reanimació cardiopulmonar bàsica. Amb el teu telèfon en mans lliures, un infermer/a o un metge/a estarà amb tu fins que arribe al lloc els servicis d'emergència sanitària.

Colp de calor

Davant una persona amb colp de calor cal telefonar al 112 i és convenient seguir els passos següents:

  • Allunyar la persona afectada de la font de calor, si és possible.
  • Baixar la temperatura ambient obrint finestres o amb un ventilador o un altre sistema de refrigeració.
  • Banyar amb aigua a la persona i llevar-li roba.
  • En cas que la persona perdera la consciència, col·locar-la en posició lateral de seguretat.
  • Si deixara de respirar, iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica.

Accident de trànsit

  • Detindre el vehicle en el voral, amb el llum de curt abast encés i tots dos intermitents.
  • Posar-se jupetí reflector.
  • Eixir del vehicle amb molta cura.
  • Col·locar els triangles de perill.
  • No fumar prop de l'accident.
  • Parar atenció als vessaments de combustible.
  • No acostar-se a un vehicle en flames.
  • Apagar els llums i el motor del vehicle accidentat, sempre que no arrisque la seua pròpia integritat física.
  • Telefonar al 112 i facilitar informació de la mena de vehicle, víctimes i el seu estat, localització del sinistre.
  • Assistir els ferits en funció de les possibilitats.
  • No introduir-se en el vehicle sinistrat si està inestable.
  • No moure els ferits.
  • No llevar el casc als motoristes.
  • Tape les ferides sagnants en abundància amb un drap net i pressione amb la mà.
  • No traslladar els ferits en el seu vehicle particular.
  • No deambular per la calçada, per a evitar ser atropellat.

Parada cardiorespiratòria

Per a saber si estem davant una persona en parada cardiorespiratòria cal seguir els passos següents:

  • Posar a la persona de sobines i comprovar si està conscient i si respon. Per a això cal sacsar-la amb cura de no lesionar-la i cal fer-li preguntes. Si no contesta, telefonar immediatament al 112.
  • Cal saber si està o no inconscient i per a això cal verificar si respira: inclinar el cap cap endarrere i elevar la barbeta per a obrir la via aèria. Acostar-se a la seua boca per a comprovar si ix aire i veure si el pit es mou.
  • Si no respon, ni respira, cal iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica. Si no es coneix la tècnica, en telefonar al 112, un metge coordinador del CICU donarà les indicacions per a això.
  • Per a fer el massatge cardíac cal situar-se de genolls al costat del pacient, entrellaçar els dits i col·locar els dos palmells de les mans, una damunt de l'altra, en el centre del pit del pacient. Amb els braços estesos i sense doblegar els colzes, deixar caure el seu pes, afonant el pit uns tres dits. Fer unes 100 o 120 pressions per minut.
  • Si hi ha més gent, és convenient anar alternant-se per a no perdre el ritme.
  • Continuar fent el massatge fins que la persona torne a respirar o fins que arriben els serveis d'emergència.
  • Si la persona recupera la respiració, col·locar-la en posició lateral de seguretat.
Veure més consells

Notícies

El CICU gestiona prop de 730.000 avisos en 2022

València (12.02.2023). El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU), dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha gestionat un total de 727.533 avisos durant l’any 2022. Aquest global, suposa que diàriament es van atendre un total de 1.993 serveis.

 

Quant a la tipologia dels incidents, 265.185 van ser emergències mèdiques, 126.096 corresponen a telefonades que requerien resposta de caràcter urgent, 92.458 eren consultes mèdiques, 15.272 serveis que van correspondre a transports secundaris i 154.956 a transports urgents no assistits. Aquests dos últims tipus de serveis són, en el primer cas, els traslladats de pacients entre centres hospitalaris que requereixen personal sanitari, i, en el segon cas, els trasllats a centres sanitaris o domicilis que no requereixen assistència sanitària durant el transport. La resta de les atencions es refereix a alertes, telefonades associades i altres serveis.

 

Per províncies, a la de València corresponen un total de 362.598 incidents, 993 diàries. Del total, 130.880 han sigut emergències, 68.839 urgències i 52.400 consultes mèdiques, 7.029 transports secundaris i 78.078 transports no assistits. 

 

Quant a la província d’Alacant, s’han gestionat 270.841 avisos, la qual cosa va suposar 742 al dia. Del global, 106.076 eren emergències, 46.705 urgències, 31.250 consultes mèdiques, 5.314 transports secundaris i 49.546 transports no assistits.

 

A la província de Castelló, s’han atés 94.094 serveis, és a dir, una mitjana diària de 258. Del total, 28.229 van ser emergències, 10.552 urgències, 8.808 consultes mèdiques, 2.929 transports secundaris i 27.332 transports no assistits.

 

Recursos assistencials

Quan el CICU rep un avís en què se sol·licita assistència sanitària, s’assigna el recurs assistencial més adequat a aquesta demanda en funció de la prioritat del problema o la patologia manifestada i els recursos disponibles en el moment que es produeix la urgència.

 

Així, durant 2022, els incidents sanitaris gestionats han generat la mobilització de les unitats del Servei d’Atenció Mèdica Urgent (SAMU) en 66.395 avisos i les de Suport Vital Avançat (SVA) d’Infermeria, 4.999 incidents. Per la seua part, l’activitat de les unitats de Suport Vital Bàsic (SVB) va ascendir l’any passat a 282.553 serveis. En el cas de les ambulàncies convencionals Transport Urgent no Assistit (TNA), aquestes van fer un total de 26.055 trasllats de pacients. 

 

Cal recordar que, davant qualsevol situació d’urgència mèdica, cal telefonar immediatament al 112. És fonamental mantindre la calma i respondre de manera ràpida i concisa al breu qüestionari que fan els i les teleoperadores per a aconseguir una gestió òptima de l’avís.

 

També és important proporcionar l’adreça precisa del lloc on està succeint la urgència, indicar el sexe i l’edat aproximada de cada pacient, així com qualsevol altra informació que es conega (malalties o antecedents) amb la finalitat de facilitar l’atenció mèdica.

 

Recursos humans

En el CICU treballen metges coordinadors, personal d’infermeria, locutors i documentalistes les 24 hores del dia, els 365 dies a l’any, per a respondre a qualsevol situació d’urgència o emergència sanitària que sorgisca a la Comunitat Valenciana.

 

El personal mèdic coordina i gestiona de manera eficient la resposta sanitària. A més, és el responsable de la presa de decisions i de controlar l’activitat global i el funcionament dels recursos assistencials d’emergències, així com respondre les consultes mèdiques telefòniques quan l’avís ho requerisca.

 

Els professionals d’infermeria s’encarreguen de gestionar el transport secundari i de respondre a consultes sanitàries telefòniques, així com revisar i coordinar determinats tipus d’urgències sanitàries. Els locutors i locutores s’encarreguen d’assignar, mobilitzar i fer el seguiment dels recursos assistencials. Els i les documentalistes revisen l’emplenament de la informació registrada en les diferents fases de la gestió de la demanda sanitària i la codifiquen. 

imagen-contenido-noticia