ESTE ESTIU GAUDIX SENSE RISCOS. NO HI HA BANY SEGUR SENSE VIGILÀNCIA, TAMPOC SENSE COMPANYIA.

L'ofegament és la segona causa de mort accidental en xiquets i xiquetes. Sol ocórrer en piscines privades i durant la sobretaula. El col·lectiu amb més risc de patir un accident aquàtic és el de menors de 4 anys. 40 segons són suficients perquè es produïsca un ofegament.

Durant l'adolescència s'inicien conductes de risc amb jocs extrems i imprudències com practicar apnea, salts en altura o banyar-se en llocs no vigilats de rius, pantans i zones rocoses.

La millor prevenció és la vigilància dins i fora de l'aigua. Fins i tot en piscines amb socorrista.

En la població adulta la majoria d'ofegaments es produïxen pel bany en solitari en la mar, davant un incident és més difícil que algú puga socórrer-te. A més, un simple mareig és suficient per a ofegar-se en tan sols 40 centímetres de profunditat.

La millor prevenció és la companyia. Evita banyar-te tot sol.

CONSELLS PER A PREVINDRE ELS OFEGAMENTS

• Evita el bany en solitari, si t'ocorre un incident algú podrà auxiliar-te i telefonar al 112.
• Complix sempre les normes de seguretat.
• Els xiquets i les xiquetes han de banyar-se sempre sota la supervisió d'una persona adulta.
• La distància de seguretat per a previndre un ofegament en menors és inferior a un metre, per la qual cosa el més segur és acompanyar-los en el bany.
• És fonamental que sàpies nadar i si no usa jupetí homologat, en lloc de maneguets o flotadors.
• No jugues a aguantar la respiració davall de l'aigua.
• No saltes des de roques o altres altures.
• Acudix a la platja o piscina en horari amb socorrista.
• Si no et trobes bé, evita banyar-te.
• Assegura't de la profunditat del lloc del bany.
• Per a evitar els canvis de temperatura bruscos, entra en l'aigua a poc a poc i banya't abans.
• No et banyes immediatament havent dinat i evita els menjars copiosos, l'alcohol o fàrmacs que et facen venir son o limiten els teus reflexos.
• Beu sovint aigua si fa molta calor.
• Evita l'exposició prolongada al sol.
• Banyar-se de nit és molt perillós: si t'ocorreguera alguna cosa, ningú podria veure't.
• No sobreestimes la teua condició física, ni la teua capacitat per a nadar.

PISCINES

• Consciència als teus fills o filles perquè no córreguen per la vora de la piscina, ni es tiren de cap.
• Explica'ls que no manipulen les reixetes i que no bussegen prop dels desguassos.
• Ensenya-li a reconéixer el perill i a avisar a un adult.
• Si tens piscina privada, instal·la una tanca amb tancament de seguretat i amb la suficient altura perquè no puguen saltar-la. A més, retira de la piscina els joguets i elements que resulten cridaners per als xiquets i xiquetes quan no els usen.
   

PLATGES

• Respecta les indicacions dels socorristes i el significat de les banderes. Els xiquets i les xiquetes també han de reconéixer-les.
• Si tens dificultat per a eixir de l'aigua, nada d'esquena, movent solament les cames fins a acostar-te a la riba.
• Mira els corrents abans d'entrar a la platja i allunya't d'elles.
• Si veus que no pots arribar a la riba per un corrent, gens paral·lel a la platja fins que la sobrepasses.
• Acostuma't a no usar matalassets, poden ser arrossegades pel vent o els corrents.

COM ACTUAR DAVANT UNA SITUACIÓ D'EMERGÈNCIA

Si veus que algú està en perill, alerta al socorrista i/o avisa'ns telefonant al 112. Encara que no tingues cobertura o saldo, el teu telèfon et permet fer eixa trucada.

En la Comunitat Valenciana la teua crida la rep un teleoperador/a del 112CV i ens transferix l'avís al Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (*CICU).

Res més rebre el teu alerta es mobilitza el recurs sanitari més apropiat per a la intervenció.

Et demanarem que el telèfon des del qual ens crides es quede lliure, perquè és possible que et tornem a cridar a preguntar-te més dades necessàries, però l'AJUDA JA ESTÀ EN CAMÍ.

Necessitarem que ens digues ON ESTÀS i si hi ha algú més en el lloc demana que vaja a rebre l'ambulància a un PUNT DE TROBADA (en el portal de la finca, en l'entrada d'una piscina, en un punt localitzable de la platja…), així la nostra intervenció serà més ràpida.

Necessitarem també saber si la persona RESPIRA O NO RESPIRA (o respira amb dificultat). Si no respira, et donarem INDICACIONS de com fer el massatge cardíac o reanimació cardiopulmonar bàsica. Amb el teu telèfon en mans lliures, un infermer/a o un metge/a estarà amb tu fins que arribe al lloc els servicis d'emergència sanitària.

Davant una persona amb colp de calor cal telefonar al 112 i és convenient seguir els passos següents:

• Allunyar la persona afectada de la font de calor, si és possible.
• Baixar la temperatura ambient obrint finestres o amb un ventilador o un altre sistema de refrigeració.
• Banyar amb aigua a la persona i llevar-li roba.
• En cas que la persona perdera la consciència, col·locar-la en posició lateral de seguretat.
• Si deixara de respirar, iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica.

• Detindre el vehicle en el voral, amb el llum de curt abast encés i tots dos intermitents.
• Posar-se jupetí reflector.
• Eixir del vehicle amb molta cura.
• Col·locar els triangles de perill.
• No fumar prop de l'accident.
• Parar atenció als vessaments de combustible.
• No acostar-se a un vehicle en flames.
• Apagar els llums i el motor del vehicle accidentat, sempre que no arrisque la seua pròpia integritat física.
• Telefonar al 112 i facilitar informació de la mena de vehicle, víctimes i el seu estat, localització del sinistre.
• Assistir els ferits en funció de les possibilitats.
• No introduir-se en el vehicle sinistrat si està inestable.
• No moure els ferits.
• No llevar el casc als motoristes.
• Tape les ferides sagnants en abundància amb un drap net i pressione amb la mà.
• No traslladar els ferits en el seu vehicle particular.
• No deambular per la calçada, per a evitar ser atropellat.

Per a saber si estem davant una persona en parada cardiorespiratòria cal seguir els passos següents:

• Posar a la persona de sobines i comprovar si està conscient i si respon. Per a això cal sacsar-la amb cura de no lesionar-la i cal fer-li preguntes. Si no contesta, telefonar immediatament al 112.
• Cal saber si està o no inconscient i per a això cal verificar si respira: inclinar el cap cap endarrere i elevar la barbeta per a obrir la via aèria. Acostar-se a la seua boca per a comprovar si ix aire i veure si el pit es mou.
• Si no respon, ni respira, cal iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica. Si no es coneix la tècnica, en telefonar al 112, un metge coordinador del CICU donarà les indicacions per a això.
• Per a fer el massatge cardíac cal situar-se de genolls al costat del pacient, entrellaçar els dits i col·locar els dos palmells de les mans, una damunt de l'altra, en el centre del pit del pacient. Amb els braços estesos i sense doblegar els colzes, deixar caure el seu pes, afonant el pit uns tres dits. Fer unes 100 o 120 pressions per minut.
• Si hi ha més gent, és convenient anar alternant-se per a no perdre el ritme.
• Continuar fent el massatge fins que la persona torne a respirar o fins que arriben els serveis d'emergència.
• Si la persona recupera la respiració, col·locar-la en posició lateral de seguretat.