Valencia (26.12.23) 

A las 23 horas del día de Nochebuena, se solicitó la intervención del CICU para asistir a una bebé de 2 meses, que según la descripción dada por la persona alertante, estaba en parada cardiorrespiratoria. El incidente ocurrió en una vivienda de Orihuela, donde al parecer, como se supo después, la niña se había atragantado mientras ingería leche.

Se movilizó una unidad del SAMU, mientras una enfermera SAMU/CICU daba las indicaciones necesarias a los familiares del bebé para que le realizaran la reanimación cardiopulmonar básica. 

Durante la comunicación telefónica, los familiares transmitieron a la enfermera que se dirigían en coche al hospital de Torrevieja puesto que se encontraban a poca distancia. Se desactivó entonces la ambulancia del SAMU y la enfermera continuó dando las instrucciones durante el trayecto. 

Cuando llevaban entre 3 y 4 ciclos de maniobras, la niña comenzó a llorar. En ese momento ya estaban llegando al hospital y la enfermera les indicó que seguiría con ellos al teléfono hasta que entraran por Urgencias.

Una vez allí, la bebé fue asistida en el servicio de Urgencias del hospital de Torrevieja, donde los familiares indicaron que la niña se había atragantado con la leche. Poco después fue dada de alta, en buen estado de salud.

Cabe señalar que una vez se llama al 112, aunque no se conozca la técnica de la reanimación cardiopulmonar básica, desde el CICU se activa un protocolo telefónico, mediante el que o bien los médicos coordinadores o las enfermeras, dan las indicaciones para realizarla, lo que resulta vital en los primeros minutos de una parada cardíaca. Además, en la web del SESCV (Servicio de Emergencias Sanitarias de la Comunitat Valenciana) hay un apartado de consejos, que cualquier ciudadano o ciudadana puede consultar en todo momento.

La unitat del SAMU de Torrent de rep la medalla-creu al Mèrit Professional del Cos de la Policia Local d'Alaquàs amb distintiu plata, guardó atorgat per @SomAlaquas

Dos médicos SAMU y una enfermera SAMU han sido condecorados con la Orden del Mérito Civil al personal del equipo START, que participó en el operativo humanitario de la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) en Turquía, el pasado mes de febrero, tras los terremotos sufridos en el sur del país.

El médico SAMU, Pepe Sorribes; la enfermera, Begoña Llavata; y la médico SAMU, Leticia Cabo son los profesionales del SESCV que han recibido este importante reconocimiento. Llavata y Sorrives desarrollan su trabajo en la base de Segorbe y Cabo en una base de Valencia capital.
 

Valencia (05.09.2023). A las 21:30 horas de ayer lunes, se solicitó la intervención del CICU para asistir a una mujer que estaba sufriendo una crisis epiléptica en su domicilio en Valencia.

La llamada de emergencia al 112, la realizó su hija de 4 años, quien pedía ayuda para su madre porque "no podía hablar y le pasaba algo", según indicaba en el aviso.

Desde el CICU, una enfermera contactó con la niña quien pudo explicarle con sus palabras cómo se encontraba su madre y se activó inmediatamente una unidad del SAMU.

La enfermera mantuvo la comunicación con la niña y un poco antes de la llegada del SAMU, la madre se recuperó parcialmente y pudo transmitir que padecía epilepsia.

Una vez en el lugar, el equipo médico del SAMU asistió a la mujer, de 32 años, por crisis epiléptica recuperada. Posteriormente fue trasladada a un centro hospitalario de Valencia, en una ambulancia SVB.

Es destacable la actuación de esta niña que fue consciente de la importancia de lo que estaba sucediendo y alertó para ayudar a su madre.

Cabe señalar la relevancia de enseñar también a los niños que ante cualquier emergencia deben llamar al 112 y contar como puedan lo que está ocurriendo ante ellos.

Valencia (23.06.23). La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a través del Servei d’Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana (SESCV), recomana extremar la precaució durant l’estiu per a evitar possibles ofegaments en les zones de bany.

Entre les recomanacions bàsiques que els i les banyistes han de seguir quan estiguen en piscines, platges o altres espais naturals, cal destacar l’elecció de llocs segurs per al bany, que compten amb serveis de socorrisme, i seguir les indicacions que s’hi facen en cada moment.

Respectar el significat de les banderes a la platja, no allunyar-se de la riba en espais naturals, evitar saltar des de roques, tindre precaució amb l’ús de matalassets inflables i flotadors per a evitar l’arrossegament dels corrents són uns altres dels consells imprescindibles per a un bany segur.

La directora del SESCV, Begoña Arcos, ha recalcat la importància d’“evitar el bany en solitari a qualsevol edat, ja que, si es presenta sobtadament un problema de salut, el temps de demora a alertar els serveis d’emergències pot ser vital”. A més, és aconsellable que l’exercici durant el bany s’adapte a la condició física i a l’edat pròpies. “Així s’evita un excés d’esforç, una cosa a tindre molt en compte en adults d’edat avançada”, ha insistit.

Begoña Arcos ha recordat també que no ens hem de banyar immediatament després de les menjades. “Un dels factors que pot influir perquè hi haja amb més facilitat pèrdua de consciència o un mareig és la digestió a conseqüència del mateix procés, la qual cosa pot desencadenar un ofegament”, ha afirmat.

Especial atenció en xiquets

La doctora Begoña Arcos s’ha referit de manera especial als xiquets, ja que és un dels col·lectius més vulnerables de patir ofegaments. Per això, ha aconsellat “mantindre una vigilància constant, fins i tot encara que no s’estiguen banyant, i mai s’han de deixar sols, especialment a les piscines, on un descuit pot ser fatal”.

També en el cas de les piscines es recomana no bussejar prop de les zones de desaigüe, ni jugar amb les reixetes, així com retirar, tant de l’interior com dels voltants, joguets i elements cridaners per als xiquets quan no s’usen. “La instal·lació d’una tanca amb tancament de seguretat, fonamentalment en piscines privades, és indispensable”, ha insistit la doctora Arcos.

Cal recordar que, en cas que es presencie un accident aquàtic, cal avisar immediatament el 112. Tot seguit, si es coneix com realitzar un massatge cardíac, és fonamental per a la supervivència iniciar una reanimació cardiopulmonar bàsica fins a l’arribada dels serveis sanitaris. En cas que es desconega la tècnica, la pot explicar telefònicament un dels metges coordinadors del CICU (Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències), després d’haver telefonat al 112.

Totes les recomanacions descrites es poden trobar en el web del SESCV, així com la tècnica per a aprendre a realitzar la reanimació cardiopulmonar bàsica o el massatge cardíac.

València (28.02.2023) El conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, ha visitat la nova seu del SESCV (Servei d’Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana), situada a l’antic edifici de laboratoris i investigació del complex sanitari Campanar - Ernest Lluch.

En conjunt, l’edifici té una superfície de 3.142 metres quadrats, que triplica la superfície de l’anterior seu. A més de posar al servei de professionals del SESCV un espai més ampli, més funcional i amb l’última tecnologia, aquest esforç pressupostari de més de 4,5 milions d’euros “ha suposat la unificació d’un servei que és fonamental per a l’assistència en les urgències i les emergències extrahospitalàries de la Comunitat Valenciana”, ha destacat el conseller. De fet, el SES atén diàriament més de 2.000 peticions d’urgències i emergències.

A l’interior de la nova seu hi ha dormitoris i sales d’estar per al personal assistencial de suport vital avançat; magatzems de material, que inclouen el carrusel de farmàcia, un mecanisme automatitzat de dispensació de fàrmacs; la zona administrativa, amb dues sales de reunions, així com una àrea de formació, amb aules i una sala de simulació. A l’exterior hi ha un espai d’aparcament de vehicles d’emergències sanitàries, juntament amb un box de manteniment.

A més, la seu del SESCV albergarà les dependències del CICU (Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències), actualment en un edifici annex a l’Hospital Pare Jofré. Per a fer-ho, s’estan realitzant les obres d’adequació en la quarta planta, la fi de les quals està prevista per a aquest estiu. En aquest espai s’instal·laran la sala de coordinació, la sala de crisi, taquilles, vestuaris i una zona de descans i menjador per al personal.

Sala de simulació capdavantera

Es tracta de l’única a Espanya amb aquestes característiques, ja que permet la simulació de diverses situacions d’emergència amb la recreació d’escenaris reals. De fet, està servint com a exemple per a altres administracions autonòmiques, que ja hi han mostrat el seu interés, o fins i tot l’han visitada.

Precisament, en la seua visita, el conseller de Sanitat ha presenciat la simulació d’una parada cardíaca en via pública, l’assistència de la qual l’ha fet un equip del SAMU (Servei d’Ajuda Mèdica Urgent), format per metgessa, infermera i tècnic en emergències sanitàries.

El conseller ha destacat “els grans avantatges que suposa aquesta aula per a la formació dels i les professionals assistencials, com a entrenament per a l’activitat diària”.

La sala de simulació compta amb diversos escenaris, un dels quals és un habitatge, amb sala d’estar i bany. Un altre és d’exteriors, amb cafeteria; via pública, amb motocicleta per a simular un accident de trànsit, i entrada a una discoteca amb escales. En definitiva, diverses zones en les quals posar en pràctica la intervenció en escenaris diferents que es donen habitualment.

A més, disposa d’una cabina assistencial que simula l’interior d’una unitat del SAMU, amb el mateix equipament material que una ambulància de suport vital avançat.

També hi ha una cabina de control i enregistrament dotada amb l’última tecnologia de programari i maquinari, així com una aula amb pantalles on seguir cada exercici per un ampli grup d’alumnes.

Quant al material de la sala, cal destacar simuladors d’adults i de bebés; pelvis per a entrenament de part; simulador per a maneig de la via aèria; entrenador per a drenatge toràcic i descompressió del pneumotòrax, o entrenador de punció intraòssia, entre molts altres utensilis per a dur a terme qualsevol tècnica o maniobra que es presente en una emergència sanitària extrahospitalària.

Una altra de les peculiaritats d’aquesta sala és que, a més de simular escenaris reals, gran part de l’equipament es pot traslladar a espais reals, per a aproximar-se a la realitat, encara més si cal.

Aquesta ambiciosa intervenció de la Conselleria de Sanitat se suma a les obres, ja concloses, de reforma per a l’habilitació del nou servei d’Urgències; les de desamiantat estructural de l’antic pavelló de rehabilitació, concloses el mes de juny de 2019; les obres del Centre de Salut i Centre d’Especialitats, que es van iniciar el gener de 2021, i les de desamiantat estructural de l’antic pavelló central, iniciades el mes de gener de 2021.

València (26.02.23).- Els helicòpters medicalitzats que mobilitza la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a través del SESCV (Servei d’Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana), van realitzar un total de 411 serveis durant l’any 2022. Això suposa un 9,3% més que en 2021, exercici en què van dur a terme 376 assistències. Per a això les aeronaus van registrar un total de 445 hores i 40 minuts de vol.

La Conselleria de Sanitat disposa de diverses aeronaus per a realitzar el transport sanitari urgent (primari), transport sanitari interhospitalari (secundari) i transport relacionat amb trasplantament d’òrgans. Són helicòpters pertanyents a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE).

Els helicòpters medicalitzats tenen la base a l’Aeròdrom del Grau de Castelló i al de Mutxamel a Alacant i donen cobertura a tota la Comunitat Valenciana de l’orto a l’ocàs, els 365 dies de l’any.

A més de la tripulació, hi ha un equip sanitari SAMU assignat a aquestes aeronaus, format per personal mèdic i d’infermeria. Quant a l’equipament material, la dotació és la mateixa que la d’una ambulància del SAMU.

A aquestes dues SAMU aèries, cal sumar altres dues aeronaus amb base a Manises, que no són exclusives per a ús sanitari; però que ocasionalment, es destinen a transports interhospitalaris i per a això es medicalitzen amb equip d’unitats de suport vital avançat, amb bases logístiques a València.

Serveis destacats

El gruix dels serveis realitzats són transports primaris, que són els que requereixen una intervenció directa en el lloc de l’emergència.

Entre aquests, podem destacar a més de diferents accidents de trànsit, altres serveis com, per exemple, assistències a persones que pateixen caigudes a la muntanya, accidents laborals de gravetat, semiofegats, pacients amb cremades greus per incendis en habitatge, parades cardiorespiratòries, etc.

Una de les intervencions amb una certa particularitat, en aquest cas de la SAMU aèria amb base a Castelló, va ser l’assistència i posterior trasllat d’una persona a l’Hospital General Universitari de Castelló, per picada d’escorpí.

Una altra assistència destacada va ser l’evacuació en l’helicòpter medicalitzat amb base a Mutxamel, d’una xiqueta amb diabetis, des de l’illa de Tabarca fins a l’Hospital Universitari de Sant Joan d’Alacant.
 

València (18.02.23).- El Servei d’Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana (SESCV) ha participat en el dia de hui, en la XXI edició de la jornada de portes obertes de Seguretat i Emergències, que organitza anualment l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE).

En aquesta ocasió, la jornada s’ha celebrat a Gandia i ha comptat amb la col·laboració de més de vint agències intervinents en emergències.

Entre aquestes hi havia el SESCV, que ha estat representat per uns 30 professionals i ha desplegat una unitat del SAMU (Servei d’Ajuda Mèdica Urgent), una unitat SVB (Suport Vital Bàsic), una ambulància convencional, un vehicle USC (Unitat de Suport i Coordinació) i un vehicle EMV (Emergències de Múltiples Víctimes).

A més, s’ha disposat un hospital de campanya en el qual els professionals del SESCV han dut a terme tallers de formació dirigits a xiquets i a adults. Entre altres matèries, s’ha ensenyat com actuar davant d’una parada cardiorespiratòria, indicant com fer les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica.

Els visitants d’aquesta fira d’emergències han pogut també descobrir l’interior de les diverses ambulàncies i unitats d’intervenció del SESCV.

València (12.02.2023). El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU), dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, ha gestionat un total de 727.533 avisos durant l’any 2022. Aquest global, suposa que diàriament es van atendre un total de 1.993 serveis.

Quant a la tipologia dels incidents, 265.185 van ser emergències mèdiques, 126.096 corresponen a telefonades que requerien resposta de caràcter urgent, 92.458 eren consultes mèdiques, 15.272 serveis que van correspondre a transports secundaris i 154.956 a transports urgents no assistits. Aquests dos últims tipus de serveis són, en el primer cas, els traslladats de pacients entre centres hospitalaris que requereixen personal sanitari, i, en el segon cas, els trasllats a centres sanitaris o domicilis que no requereixen assistència sanitària durant el transport. La resta de les atencions es refereix a alertes, telefonades associades i altres serveis.

Per províncies, a la de València corresponen un total de 362.598 incidents, 993 diàries. Del total, 130.880 han sigut emergències, 68.839 urgències i 52.400 consultes mèdiques, 7.029 transports secundaris i 78.078 transports no assistits. 

Quant a la província d’Alacant, s’han gestionat 270.841 avisos, la qual cosa va suposar 742 al dia. Del global, 106.076 eren emergències, 46.705 urgències, 31.250 consultes mèdiques, 5.314 transports secundaris i 49.546 transports no assistits.

A la província de Castelló, s’han atés 94.094 serveis, és a dir, una mitjana diària de 258. Del total, 28.229 van ser emergències, 10.552 urgències, 8.808 consultes mèdiques, 2.929 transports secundaris i 27.332 transports no assistits.

Recursos assistencials

Quan el CICU rep un avís en què se sol·licita assistència sanitària, s’assigna el recurs assistencial més adequat a aquesta demanda en funció de la prioritat del problema o la patologia manifestada i els recursos disponibles en el moment que es produeix la urgència.

Així, durant 2022, els incidents sanitaris gestionats han generat la mobilització de les unitats del Servei d’Atenció Mèdica Urgent (SAMU) en 66.395 avisos i les de Suport Vital Avançat (SVA) d’Infermeria, 4.999 incidents. Per la seua part, l’activitat de les unitats de Suport Vital Bàsic (SVB) va ascendir l’any passat a 282.553 serveis. En el cas de les ambulàncies convencionals Transport Urgent no Assistit (TNA), aquestes van fer un total de 26.055 trasllats de pacients. 

Cal recordar que, davant qualsevol situació d’urgència mèdica, cal telefonar immediatament al 112. És fonamental mantindre la calma i respondre de manera ràpida i concisa al breu qüestionari que fan els i les teleoperadores per a aconseguir una gestió òptima de l’avís.

També és important proporcionar l’adreça precisa del lloc on està succeint la urgència, indicar el sexe i l’edat aproximada de cada pacient, així com qualsevol altra informació que es conega (malalties o antecedents) amb la finalitat de facilitar l’atenció mèdica.

Recursos humans

En el CICU treballen metges coordinadors, personal d’infermeria, locutors i documentalistes les 24 hores del dia, els 365 dies a l’any, per a respondre a qualsevol situació d’urgència o emergència sanitària que sorgisca a la Comunitat Valenciana.

El personal mèdic coordina i gestiona de manera eficient la resposta sanitària. A més, és el responsable de la presa de decisions i de controlar l’activitat global i el funcionament dels recursos assistencials d’emergències, així com respondre les consultes mèdiques telefòniques quan l’avís ho requerisca.

Els professionals d’infermeria s’encarreguen de gestionar el transport secundari i de respondre a consultes sanitàries telefòniques, així com revisar i coordinar determinats tipus d’urgències sanitàries. Els locutors i locutores s’encarreguen d’assignar, mobilitzar i fer el seguiment dels recursos assistencials. Els i les documentalistes revisen l’emplenament de la informació registrada en les diferents fases de la gestió de la demanda sanitària i la codifiquen. 

Alzira (27.01.2023).- Cap a les 18 hores d'ahir, entrava avís al CICU mitjançant el qual s'alertava que un professor d'una acadèmia a Alzira, s'havia desplomat mentre feia classe i estava inconscient.

El CICU va mobilitzar una unitat del SAMU i una unitat de SVB amb metge d'Atenció Primària.

Fins a l'arribada dels serveis mèdics, una metgessa coordinadora del CICU va donar indicacions per telèfon a una companya de l'home, perquè li realitzara la reanimació cardiopulmonar bàsica i mantindre així el seu pols.

Membres de la Policia Local d'Alzira van arribar al lloc i van començar la desfibril·lació amb un DESA (desfibril·lador semiautomàtic).
A l'arribada de la unitat del SAMU, l'equip mèdic va continuar realitzant a l'home la reanimació cardiopulmonar avançada i altres tècniques d'estabilització, fins que van aconseguir revertir la parada cardiorespiratòria.

Una vegada estabilitzat, el pacient, de 61 anys, va ser traslladat en l'ambulància del SAMU, a l'Hospital La Ribera d'Alzira, per parada cardíaca recuperada.