València (14.10.22). El Servicio de Emergencias Sanitarias (SESCV) ha recibido la distinción al Mérito de Protección Civil, en la categoría de felicitación pública, por su intervención durante el incendio forestal ocurrido en el municipio castellonense de Bejís.

El acto, que ha tenido lugar hoy viernes en Castelló, ha sido presidido por el president de la Generalitat, Ximo Puig.

La condecoración ha sido recogida por un equipo SAMU de la provincia de Castellón, en presencia del conseller de Sanidad Universal y Salud Pública, Miguel Mínguez.

La distinción al Mérito de Protección Civil de la Generalitat es un premio que, de manera individual o colectiva, distingue a las personas naturales, jurídicas, públicas y privadas que destaquen por sus actuaciones en la protección, tanto a nivel preventivo, como operativo, de personas, bienes y del medio ambiente.

València (14.10.22) La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha organitzat, a través del SESCV (Servei d'Emergències Sanitàries de la Comunitat Valenciana), una jornada de conscienciació i informació a la ciutadania, amb motiu del Dia Mundial de la Parada Cardíaca i el Dia Europeu de la Reanimació Cardiopulmonar, que es commemora cada 16 d'octubre.

Mitjançant aquesta acció, que tindrà lloc diumenge que ve, d'11.00 a 14.00 hores a la plaça Ciutat de Bruges de València, es pretén conscienciar la ciutadania de la importància de realitzar la reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica de manera immediata, davant d'una parada cardíaca.

Per a fer-ho es comptarà amb la col·laboració dels professionals del SESCV que realitzaran activitats divulgatives dirigides a adults i xiquets, com ara ensenyar la tècnica del massatge cardíac o l'ús del desfibril·lador automàtic (DEA).

S'hi instal·larà una carpa hospital de campanya i es disposarà d'una unitat del SAMU (Servei d'Ajuda Mèdica Urgent) i un vehicle EMV (emergència múltiples víctimes), perquè els ciutadans coneguen directament aquests recursos sanitaris.

La directora del SESCV, Begoña Arcos, ha recalcat la importància de conscienciar sobre l'inici del massatge cardíac “quan ens trobem davant d'una parada cardiorespiratòria. Les evidències científiques avalen que la desfibril·lació precoç i la reanimació cardiopulmonar són la resposta indicada davant d'una parada cardíaca”, ha insistit.

La doctora Arcos ha explicat que la intervenció en els primers minuts d'una parada cardíaca pot augmentar les possibilitats de supervivència més del 50 %. “En els casos que ocorren fora d'un hospital, gràcies a la participació ciutadana o a l'actuació dels primers intervinents en una emergència, com ara personal de forces i cossos de seguretat o bombers, en els primers passos de la cadena de la supervivència, es pot millorar aquesta supervivència i disminuir les seqüeles neurològiques”.

Cal recordar que, en qualsevol moment, la ciutadania pot acudir al portal web del SESCV, en què s'inclouen consells de com actuar davant d'una parada cardíaca i un vídeo explicatiu i formatiu sobre la matèria.

En aquest sentit, per a saber si estem davant d'una persona en parada cardiorespiratòria, cal posar la persona de sobines i comprovar si està conscient i si respon. Per a fer-ho, l'hem de sacsar amb cura de no lesionar-la i fer-li preguntes. Si no contesta, telefonar immediatament al 112.

És necessari saber si està, o no, inconscient i verificar si respira. El cap s'inclina cap enrere i s'eleva la barbeta per a obrir la via aèria. En aquest moment, cal acostar-se a la seua boca per a comprovar si ix aire i veure si el pit es mou.

Si no respon, ni respira, cal iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica. En cas que es desconega la tècnica, en telefonar al 112, un metge coordinador del CICU donarà les indicacions per a fer-ho.

Massatge cardíac

Per a fer el massatge cardíac cal situar-se de genolls al costat del pacient, entrellaçar els dits i col·locar els dos palmells de les mans, una damunt de l'altra, en el centre del pit del pacient. Amb els braços estesos i sense doblar els colzes, deixar-ne caure el pes, afonant el pit uns tres dits. Fer unes 100 o 120 pressions per minut.

Si hi ha més gent present, és convenient anar alternant-se per a no perdre el ritme. S'ha de continuar fent el massatge fins que la persona torne a respirar o fins que arriben els serveis d'emergència. Si la persona recupera la respiració, l'hem de col·locar en posició lateral de seguretat.

Valencia (11.10.22) Con motivo de la celebración del Día Mundial contra la Parada Cardíaca y el Día Europeo de la Reanimación Cardiopulmonar, que se conmemora cada 16 de Octubre, profesionales del SESCV (Servicio de Emergencias Sanitarias de la Comunitat Valenciana) han participado en un simulacro en el edificio Tabacalera del Ayuntamiento de Valencia, junto con el equipo médico del Consistorio y personal del mismo.

El simulacro ha consistido en que un trabajador comienza con dolor torácico y entra en parada cardiorrespiratoria. Los compañeros avisan al personal médico y al 112 e inician la reanimación cardiopulmonar básica con el uso de un DEA (desfibrilador automático).

A su llegada, el equipo médico del SAMU (médico/a, enfermero/a y técnico/a en emergencias sanitarias), movilizado por el CICU (Centro de Información y Coordinación de Urgencias), tras el aviso al 112, continúa con la reanimación cardiopulmonar avanzada y logran recuperar las constantes vitales del trabajador. Tras ello, se simula la evacuación del hombre a un centro hospitalario.

Se trata de un ejercicio de simulación de la cadena de supervivencia, en relación con la asistencia a la parada cardiaca extrahospitalaria, en este caso en un entorno laboral.

Con este tipo de iniciativas se pretende concienciar a la ciudadanía de la importancia de reconocer una situación de parada cardíaca y cómo actuar frente a ella, alertando a los servicios de emergencias, mediante la llamada al 112; y con el inicio precoz del masaje cardíaco con el uso del DEA. De esta manera, las posibilidades de éxito siempre serán mayores.

La Conselleria de Sanidad, a través del SESCV, tiene prevista una jornada de concienciación al ciudadano, que se celebrará el próximo domingo, día 16, en  la Plaza de la Virgen de Valencia, donde se movilizará un vehículo EMV (Emergencias Múltiples Víctimas), una unidad del SAMU y se instalará una carpa-hospital de campaña. Allí, varios equipos de profesionales del SESCV, darán información y formación a los ciudadanos, relativas a la actuación ante una parada cardiorrespiratoria.

València (05.02.22).- Els Centres d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU), que depenen de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, van gestionar un total de 750.048 telefonades durant l'any 2021. Això suposa una atenció diària de 2.055 avisos.

Quan comparem la xifra global de l'any passat amb l'exercici 2020, veiem una reducció de l'11,34 % en el nombre d'atencions. Una disminució lògica que respon a la pròpia evolució de la pandèmia i que també es reflecteix en les dades per províncies, així com en les corresponents al telèfon d'atenció per COVID-19.

No obstant això, si tenim en compte els valors prepandèmia i, en aquest sentit, comparem l'activitat de 2021 amb la de l'any 2019, es dona encara un increment notable, i aquest és del 28,35 %. Cal recordar que en 2020 l'augment d'avisos respecte de 2019 va ser de prop del 45 %.

Tenint en compte la tipologia dels incidents gestionats l'any passat, un total de 198.570 van ser emergències, 140.867 eren telefonades que requerien resposta de caràcter urgent, es van rebre 98.612 consultes mèdiques, es van fer 16.119 transports secundaris i 145.208 transports urgents no assistits. Aquests dos últims tipus de serveis són, en el primer cas, els traslladats de pacients entre centres hospitalaris que requereixen personal sanitari i, en el segon cas, els trasllats a centres sanitaris o domicilis que no requereixen assistència sanitària durant el transport. La resta de les atencions es refereix a alertes, telefonades associades i altres serveis.

Del total de serveis de 2021, a la província de València corresponen 394.042 incidents sanitaris extrahospitalaris, la qual cosa fan 1.080 diaris. Pel que fa a la tipologia, 92.771 van ser emergències, 72.943 urgències, 46.800 consultes mèdiques, 6.831 transports secundaris i 72.649 transports no assistits. Respecte de l'any 2020, el volum global d'avisos en aquesta província ha decrescut un 13,90 %.

A la província d'Alacant es van produir 271.332 serveis, és a dir, 743 al dia. En aquest cas, la reducció anual ha arribat al 8,83 %. Del global, 83.407 van ser emergències, 56.284 urgències, 41.950 consultes mèdiques, 6.027 transports secundaris i 46.300 transports no assistits.

A la província de Castelló es van registrar 84.674 incidents, un total de 254 al dia; en conjunt, un 6,65 % menys que l'any 2020. Segons la mena d'avís, hi va haver 22.392 emergències, 11.640 urgències, 9.862 consultes mèdiques, 3.261 transports secundaris i 26.259 transports no assistits.

Alerta epidèmica

El treball ordinari del CICU s'ha vist augmentat significativament des que va començar la pandèmia per COVID-19.

Cal recordar que, per a fer front a aquest increment, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va posar en marxa el mes de febrer de 2020 un dispositiu especial d'alerta epidemiològica per coronavirus, que incloïa el telèfon d'atenció 900 300 555 i el personal especialitzat de reforç per a la central d'urgències sanitàries.

Durant l'exercici 2021, es van rebre en aquest telèfon específic un total de 378.912 telefonades, que van derivar en la gestió de 204.110 incidents, 559 diaris. En comparació amb l'any 2020, el volum de telefonades va disminuir un 10,7 %.

En els centres d'informació i coordinació d'urgències de la Conselleria de Sanitat treballen metges coordinadors, personal d'infermeria, locutors i tècnics en documentació sanitària, les 24 hores del dia, els 365 dies a l'any, per a respondre qualsevol situació d'urgència o emergència sanitària que sorgisca a la Comunitat Valenciana.

El personal mèdic coordina i gestiona de manera eficient la resposta sanitària. A més, és el responsable de la presa de decisions i de controlar l'activitat global i el funcionament dels recursos assistencials d'emergències, així com respondre les consultes mèdiques telefòniques quan l'avís ho requerisca.

Els professionals d'infermeria s'encarreguen de gestionar el transport secundari i respondre les consultes sanitàries telefòniques, així com revisar i coordinar determinats tipus d'urgències sanitàries.

Els locutors i les locutores s'encarreguen d'assignar, mobilitzar i fer el seguiment dels recursos assistencials.

Els tècnics en documentació sanitària registren dades i informació sanitària derivada, tant de l'activitat d'emergències i urgències, com de l'alerta epidèmica.

Recursos assistencials

Quan el CICU rep un avís mitjançant el qual se sol·licita assistència sanitària, s'assigna el recurs assistencial més adequat a aquesta demanda, en funció de la prioritat del problema o la patologia manifestada i els recursos disponibles en el moment en què es produeix la urgència.

Així, durant 2021, els incidents sanitaris gestionats a la Comunitat Valenciana han generat la mobilització de les unitats del Servei d'Atenció Mèdica Urgent (SAMU) en 65.490 ocasions, la qual cosa suposa vora 180 mobilitzacions diàries. Per part seua, l'activitat de les unitats de Suport Vital Bàsic (SVB) va ascendir l'any passat a 247.505 serveis, una mitjana diària de 678 serveis. En el cas de les ambulàncies convencionals de transport o urgent no assistit, aquestes van fer un total de 23.562 trasllats de pacients, 64 al dia.

Cal assenyalar que, davant de qualsevol situació d'urgència mèdica, cal telefonar immediatament al telèfon d'emergències 112. És fonamental mantindre la calma i respondre de manera ràpida i concisa al qüestionari breu que fan els i les operadores per a assolir una gestió òptima de l'avís.

També és important proporcionar la direcció precisa del lloc on està passant la urgència, indicar el sexe i l'edat aproximada de cada pacient, així com qualsevol altra informació que es conega (malalties o antecedents), amb la finalitat de facilitar l'atenció mèdica.

València (29-01-22).- Els centres d'informació i coordinació d'urgències (CICU), dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, han gestionat 297 casos d'entravessament a la Comunitat Valenciana durant 2021. Per províncies, a la de València és on s'han produït la majoria, amb 159 persones ennuegades, seguida de la d'Alacant, amb 113, i Castelló, amb 25.

Conéixer com reaccionar davant d'un entravessament és vital i, per això, la Conselleria de Sanitat ha elaborat un  vídeo divulgatiu, en col·laboració amb professionals del Servei d'Emergències Sanitàries (SES), que ha donat a conéixer a través de les seues xarxes socials.

En l'audiovisual es posa de manifest la importància de conéixer els passos que s'han de seguir quan estem amb una persona que s'ha ennuegat. No obstant això, si no se sap com actuar, des del CICU, un metge coordinador o una metgessa coordinadora donarà les indicacions necessàries, una vegada que s'haja donat l'avís al 112.

Procediment que s'ha de seguir en cas d'embarassades o lactants

Davant d'una persona que està patint un entravessament, el primer pas és comprovar que la via aèria no està obstruïda completament. Si és capaç de tossir, és que pot respirar parcialment, per la qual cosa l'hem d'animar a continuar tossint, sense colpejar-la. Immediatament, cal cridar al 112 per a explicar el que ocorre.

Fins que hi arriben els serveis sanitaris d'emergència, podem ajudar la persona afectada si amb la tos no expulsa el que li haja provocat l'entravessament. Cal subjectar-la pel pit, inclinar un poc el seu cos cap avant i donar cinc colps entre les escàpules (espatles), amb la part baixa de la palma de la mà.

Si continua igual, convé fer-li la maniobra de Heimlich. Per a això, cal col·locar-se darrere del pacient i rodejar-lo amb els dos braços. Just per damunt del melic, posar un puny en posició horitzontal i col·locar damunt l'altra mà, espentar fort i ràpid cap a dins i cap amunt i repetir el procediment cinc vegades seguides.

Continuarem alternant els cinc colps en l'esquena, amb la maniobra de Heimlich, fins que expulse el cos estrany o fins que arriben els serveis d'emergències sanitàries.

En cas de dones embarassades, cal fer els cinc colps entre les escàpules, però s'ha de substituir la maniobra de Heimlich per comprensions en el centre del pit.

Si qui s'entravessa és un lactant (xiquets menors d'1 any), tampoc es pot realitzar la maniobra de Heimlich per a evitar lesions. Cal col·locar-lo boca per avall sobre un avantbraç i subjectar el cap amb la mà, mantenint-la més baixa que el cos. Cal pegar cinc colps secs amb la part baixa de la mà entre les escàpules. Si no expulsa el cos estrany, cal pegar la volta al xiquet i fer cinc compressions en el centre del seu pit amb els dits índex i cor junts. Cal alternar els dos cicles fins que es recupere o arribe l'assistència sanitària.

En el cas que no cesse l'entravessament i la persona quedara inconscient i no respirara, cal començar immediatament les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica. Davant d'aquestes situacions, també des del CICU es brinda l'ajuda necessària, telefònicament, per a fer el massatge cardíac, si es desconeguera la tècnica.

València (18.11.21).- Els familiars d’una dona la salven d’una ennuegada després de les indicacions del CICU a València.

A les 14 hores, ha entrat un avís al CICU mitjançant el qual s’alertava que una dona no respirava perquè s’ha ennuegat mentre dinava a sa casa de València.

El CICU ha mobilitzat una unitat del SAMU i una unitat d’SVB.

Mentre arribaven els serveis d’emergència al domicili, una metgessa coordinadora del CICU s’ha posat en contacte amb els familiars de la dona que es trobaven amb ella i els ha donat instruccions perquè li practicaren la maniobra de Heimlich. Gràcies a aquestes indicacions i a la voluntat dels familiars, la dona, de 80 anys, ha tornat a respirar. 

Una vegada al lloc, l’equip mèdic del SAMU ha comprovat que la via aèria havia deixat d’estar obstruïda i la dona ha sigut traslladada a l’hospital La Fe de València, en l’ambulància de suport vital bàsic, després d’haver patit una ennuegada.

València (05.11.21).- El SAMU ha estabilitzat un home que havia tingut un accident ambel cotxe, després de patir un infart de miocardi, a l'avinguda BenitoPérez Galdós d'Alacant.

El CICU ha rebut l'avís a les 12 hores i ha mobilitzat una unitat del SAMU i una unitat de SVB.

Fins a l'arribada del SAMU, agents de la Policia Nacional d'Alacant han realitzat la reanimació cardiopulmonar bàsica a l'home.

Una vegada en el lloc, l'equip mèdic del SAMU ha continuat la reanimació cardiopulmonar avançada i altres tècniques de recuperació, fins que han aconseguit estabilitzar el pacient, de 55 anys d'edat.

Després d'això, l'home ha sigut traslladat, amb parada cardíaca recuperada per infart de miocardi, a l'hospital General Universitari de Alacant, en l'ambulància de suport vital avançat.

València (28.10.21).- Els recursos d'emergències sanitàries de la Comunitat Valenciana van realitzar un total de 6.297 atencions entre l'1 de gener i el 27 d'octubre d'enguany per activacions del Codi Ictus, de les quals el 19,56 % complien els criteris (1.232 activacions) i la resta (5.065 activacions) no complien aquests criteris.

Per províncies, a Castelló es van activar en 1.285 ocasions, de les quals 291 (22,64 %) complien criteris del Codi Ictus; a la província d'Alacant, el CICU va coordinar un total de 1.729 atencions per aquest motiu, de les quals 419 (24,23 %) complien els criteris, i a València es van realitzar un total de 3.283 atencions, de les quals 522 (15,90 %) complien els criteris del Codi Ictus.

Entre els pacients atesos que complien els criteris del Codi Ictus, el grup més freqüent a les províncies de València i Alacant és el de la franja d'edat entre 70 i 79 anys, seguit del grup de 80 a 89 anys. Per part seua, a la província de Castelló el grup d'edat més freqüent és el de 80 a 89 anys, seguit del grup d'edat de 70 a 79 anys.

Per sexes, a València, per al grup d'edat amb major nombre d'atencions per aquest motiu, el percentatge d'actuacions és molt similar (79 homes i 77 dones), mentre que a Alacant per a aquest mateix grup d'edat els homes van ser atesos en un 57,1 % d'ocasions enfront d'un 42,9 % de dones (84 homes i 63 dones). I a Castelló, en el grup de 80 a 89 anys, la proporció també és d'un 51,1 % i un 48,9 % (45 homes i 44 dones).

Codi Ictus

El gran repte de l'assistència sanitària a l’ictus agut és evitar demores en la instauració del tractament. La immediata identificació dels símptomes o signes de la malaltia, el seu ràpid trasllat al centre hospitalari adequat i una correcta coordinació dels serveis possibiliten un millor pronòstic de la malaltia i s’aconsegueixen beneficis de salut quant a discapacitat o mort.

L'experiència dels últims anys ha demostrat que el tractament de l’ictus agut no descansa només en un diagnòstic adequat, sinó que depén fonamentalment de l'existència d'un procés definit i establit -una 'cadena assistencial'- que requereix una estructura assistencial coordinada per al maneig actual de l’ictus.

La seqüència d'aquest procés seria: 1. Reconeixement de signes o símptomes per part de pacients o familiars. 2. Contacte amb els serveis sanitaris a través del 112. 3. Activació del Codi Ictus. 4. Trasllat immediat als centres adequats seguint el protocol del Codi Ictus. 5. Comunicació i coordinació entre els serveis d'emergència extrahospitalaris i intrahospitalaris. 6. Atenció urgent per neuròlegs experts en el tractament de l’ictus i altres especialitats mèdiques, en cas necessari. 7. Aplicar programes de seguiment a pacients que han patit un ictus que preveja la rehabilitació precoç, l'hospitalització a domicili i les cures d'infermeria especialitzades en ictus.

Pla d'actuació a l‘ictus a la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública disposa d'una actualització del Pla d'atenció a l’ictus a la Comunitat Valenciana (2019-2023), amb una guia d'actuació assistencial coordinada, en la qual el factor temps és fonamental.

Aquesta actualització del Pla aprofundeix en l'accessibilitat i l'equitat en l'assistència als pacients, en la rapidesa del diagnòstic i en el tractament precoç de l’ictus agut. Incorpora novetats com el codi ictus pediàtric, la incorporació de dades en el sistema informàtic Orion per a conéixer la traçabilitat del procés i l'actualització de temps d'actuació sobre la base de l'última evidència científica, així com l'actualització dels criteris d'activació del codi ictus i la possibilitat de remissió del pacient amb ictus directament a l'hospital de referència d'alta complexitat per al diagnòstic i tractament quan hi haja sospita d'oclusió d'un gran vas, la qual cosa permetrà reduir de manera considerable els temps fins al tractament en disminuir els trasllats intercentres.

A més, també s'ha incorporat l'avaluació del pacient als tres mesos segons les recomanacions de les guies de pràctica clínica vigents. I es reforcen accions ja implantades en tots els departaments de salut com el teleictus, una novetat de telemedicina que permet la comunicació immediata i a distància de l'equip d’ictus que atén el pacient amb el neuròleg vascular de la Unitat d’Ictus de referència.

Cal destacar algunes recomanacions com l'augment d'activacions del Codi Ictus - protocol d'actuació urgent, coordinat i multidisciplinari inclòs en la xarxa establida per a l'atenció al pacient amb ictus- a través del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències, ja que millora els temps fins al tractament.

València (15.10.21).- Un total de 656 persones ha patit una parada cardiorespiratòria fora de l'àmbit hospitalari durant l'últim any a la Comunitat Valenciana i en 379 ocasions d'aquestes es va aconseguir revertir la parada cardíaca, gràcies a la realització de la reanimació cardiopulmonar bàsica (RCP) o el massatge cardíac en els primers instants.

És a dir, la intervenció ràpida davant d'una parada cardíaca ha suposat que a la Comunitat Valenciana prop del 58 % dels i les pacients tractats amb massatge cardíac fora de l'àmbit hospitalari s'haja estabilitzat.

Conscient d'aquesta importància, la Conselleria de Sanitat, a través del Servei d'Emergències Sanitàries (SES), ha elaborat un vídeo en què es mostren els passos que s'han de seguir davant d'una parada cardíaca. Aquest material audiovisual es distribuirà demà dissabte a través de les xarxes socials de la Conselleria, amb motiu del Dia Mundial contra la Parada Cardíaca i el Dia Europeu de la Reanimació Cardiopulmonar, que es commemora cada 16 d'octubre.

La directora del SES, Begoña Arcos, ha indicat que amb aquest vídeo "es pretén conscienciar la ciutadania que qualsevol persona pot salvar una vida amb les seues pròpies mans". "Davant d'una parada cardíaca -ha continuat-, si es coneix la tècnica de reanimació cardiopulmonar bàsica, o massatge cardíac, es realitza immediatament. Però si no fora així, hem de saber que hi ha un metge o metgessa disposat a ajudar-nos per a salvar la persona que tenim davant".

Precisament, el que es vol transmetre amb aquest audiovisual és mostrar a la població quins passos han de seguir davant d'una persona que està patint una parada cardíaca, encara que no se sàpia realitzar l'RCP bàsica.

Quan algú es troba en aquesta situació, la primera cosa que cal fer és cridar al 112 i llavors s'activa el protocol d'RCP telefònica. D'aquesta manera, amb l'ajuda d'un metge o metgessa coordinador del CICU (Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències), el o l'acompanyant del pacient pot realitzar el massatge cardíac encara que no es tinguen coneixements previs.

Des del CICU es donen les indicacions per a marcar el ritme de les compressions i es roman en contacte telefònic amb l'acompanyant, fins que arriba la unitat del SAMU. A partir d'aquest moment, l'equip mèdic SAMU continuarà amb l'RCP avançada i les tècniques de recuperació necessàries per a aconseguir l'estabilització del pacient i poder procedir a traslladar-lo al centre hospitalari corresponent.

El protocol d'RCP telefònica es va posar en marxa a la Comunitat Valenciana el desembre de 2017. Des de llavors, un 65 % de les persones que han alertat el 112 sobre una possible parada cardíaca s'han acollit a aquest sistema i han fet un massatge de reanimació al pacient.

En el 35 % restant, no es van iniciar les maniobres, bé perquè no procedia en aquells casos, bé perquè el testimoni que alertava va declinar fer l'RCP perquè no es va sentir capaç de realitzar-la.

Begoña Arcos ha recordat que fa un any aquests percentatges eren del 60 % i el 40 %, respectivament, per la qual cosa "el nostre objectiu és continuar reduint aquest nombre de persones que no es veuen en condicions per a fer el massatge cardíac, ja que la realitat és que qualsevol persona pot salvar una vida".

"Aquesta actuació inicial és crucial per a la supervivència, tant és així que les investigacions avalen que cada minut de retard disminueix un 10 % les possibilitats de sobreviure", ha conclòs.

València (15.06.21).- Els serveis mèdics d’emergència recuperen un treballador d’una parada cardíaca amb la col·laboració d’un company a Onda.

A les 13.30 hores d’ahir es va alertar el CICU que un treballador s’havia desplomat en una fàbrica d’Onda. En caure s’havia colpejat el cap i estava inconscient.

El CICU va mobilitzar immediatament una unitat del SAMU i una unitat d’SVB amb metge d’atenció primària.

Fins a l’arribada dels primers serveis sanitaris, un company del treballador li va fer el massatge cardíac amb l’ajuda telefònica d’una metgessa coordinadora del CICU, que anava donant-li les indicacions necessàries.

Una vegada al lloc, l’equip sanitari de suport vital bàsic i el metge d’atenció primària van continuar fent la reanimació cardiopulmonar bàsica a l’home per mantindre-li el pols.

A la seua arribada, l’equip mèdic del SAMU va continuar fent la reanimació cardiopulmonar avançada i altres tècniques d’estabilització. Així fins que van aconseguir revertir la parada cardiorespiratòria de l’home, que també presentava traumatisme cranioencefàlic pel colp patit al cap.

Posteriorment, el treballador, de 42 anys, va ser traslladat en l’ambulància del SAMU a l’hospital General Universitari de Castelló, on està ingressat amb pronòstic reservat.